POLICIES al MEDITERRÀNIA

El passat divendres 16 d´abril de 2010 a l´IES MEDITERRÀNIA van vindre uns policies,un era policia local i l' altre policia nacional. Venien acompanyats d´una xica jove de 17 anys per a parlar del món de la policia.
Ens van parlar de com fer les proves per a policia nacional i policia local. El policia nacional ens va dir que per a ell la prova més difícil van ser les proves físiques, ja que tenia que fer 8 km en 12 minuts i 43 segons i ell la va fer 12 minuts 42 segons i la prova física de policia local és 1 km en 4 minuts 45 segons.També ens van comentar que quants més abdominals féren més ens contarien per aprovar.
El policia local va explicar que es va posar a estudiar per a policia perquè li agradava ajudar a la gent i que el més dolent per a un policia és no poder fer res per les persones, on es crea situacions de impotència.
El policia nacional parlà que durant els estudis es traslladen a Àvila 6 mesos a una caserna de l'exèrcit on resideixes en estricta disciplina militar.
Per a ser policia local has de tindre el batxiller i per a policia nacional el graduat escolar.Els policies locals cobren més que els policies nacionals, però eś més complicat el treball d´un policia nacional , però no té res que veure perquè el treball d´un policia local també és complicat.
El policia local ens va contar com fa el seu treball i algunes anècdotes, que el millor que li va passar va ser que una vegada va veure que un home volia suïcidar-se i quan es va tirar el policia el va agafar i l´home dient-li que el deixara morir que la seua vida era una merda , que la seua núvia l' havia deixat i el policia li va dir que li deixara el número de mòbil de la seua ex-núvia i li va telefonar i li va contar el que passava, que volia suïcidar-se,i als pocs mesos estaven junts i anaven a casar-se i van invitar-lo a la boda.
També va dir que el pitjor que va passar va ser una vegada que el va cridar una família dient-li que no sabien res del seu familiar i va anar a la casa del familiar i va veure al familiar mort,el mort portava allí quinze dies.
Altra vegada que va anar a casa d' una família i es va trobar a una dona major en estat greu i quan la va agafar als seus braços es va morir.
El policia local va dir que no els preparen psicològicament per a veure morts i coses greu . Quan va acabar el curs de policia local el van cridar que tenia que anar a una casa i quan va anar es va trobar a una dona amb el seu fill damunt i el que havia passat era que el seu marit va matar-los i li va tirar àcid i després els va cremar.
Finalment va parlar de les drogues,de casos d'adolescents,dels efectes que produïxen tots els tipus de drogues i en aquest tema va parlar la xica que els acompanyava i ens va contar una història molt trista:
La història tractava de la mort de la mare de la seua millor amiga. Ens va contar que el marit de la mare de la seua millor amiga era drogaddicte i estava molt enganxat, però la dona tenia esperances que el seu marit deixaria les drogues fins que el seu marit va anar a un centre de desintoxicació, però no va haver manera de que es desenganxara. El seu marit es tornà boig, tenia obsessió per la seua dona perquè pensava que l' estava enganyamt. Fins que un dia diu que va veure en les pipes proves de que la seua dona l' estava enganyant i va arribar a les mans.La dona va decidir denunciar-lo i es dictà una ordre d'allunyament, però era tan bona la dona que el va deixar que visquera enfront seua per a poder veure als seus fills i fins i tot li va donar les claus perquè anara quan volguera. Cada matí que es despertava per a anar al treball i per a fer coses abans d anar-se anava a l´habitació dels seus fills i li donava un bes a cadascú. Però un matí va anar a comprar el pa i quan va tornar a la seua casa el seu marit l' estava esperant en el portal i li va donar 87 punyalades. Aquesta xica ho va presenciar tot i ens va contar la història molt nerviosa i quasi plorant. Cal que nosaltres ens adonem que les drogues no serveixen per a res sol porten desgràcies.
El policia local va dir que un amic de la xica que els acompanyava tenia 19 anys i pareixia que tinguera 40.
Van acabar aconsellant-nos que tots els tipus de drogues ens afecten, unes més i altres menys però al temps es nota i ens va anotar el seu e-mail per a qualsevol qüestió.

INTERCANVI A FRANÇA

El dia 22 d'abril de 2010 un grup de 11 alumnes i 2 professores de l’ IES Mediterrània partí cap a l'aeroport de Baubier (França), per a iniciar l’ intercanvi d'alumnes, creuant els dies per si el volcà Eyjafjallajokull d’Islàndia en erupció ens impedia viatjar. Afortunadament, després d’ una hora i mitja de vol arribaren a l’esmentat aeroport.
Des de Baubier començàrem viatge cap a Chalons en Champang en autobús. Nomes veure el paisatge de la zona pareixia que estàvem a l’ altra banda del món, ja que no se sembla en res a Benidorm. A les 18:30 h arribàrem al “College” on ens van rebre el nostres companys francesos.
Al dia següent teníem la 1ª excursió de l’intercanvi a la ciutat de Reims. Reims és una ciutat molt medieval molt especial ja que pareix que s'ha quedat clavada en el temps. Vam visitar la vila vella i la catedral de la ciutat, que en la meua opinió personal és la més bonica que he vist mai.

Els dos dies següents (cap de setmana) els van passar cadascun amb el nostre company francés, i així alguns compayns vam veure’ns el cap de setmana amb gent del grup, altres no.
El dillums els 11 espanyols van acudir a classe amb els alumnes francesos, després de dues hores de classe, van anar d'excursió a un institut amb Cicles Formatius d’Hostaleria i Turisme molt millor equipat que el nostre.
Per la vesprada van tenir una visita guiada per la ciutat on estàvem vivint. La ciutat conserva cases del segle XV que recordaven un conte de la nostra infantesa.
El dimarts eixíem cap a París on van passar tot el dia. La idea de l'excursió era comprovar la quantitat de cultures que conviuen a la capital de França: vam estar en el barri hindú, van dinar al parc , van anar a la torre Eifell i a un dels molts Arcs del Triomf que hi ha en la ciutat. També passàrem pel costat del riu Senna i de la catedral de Nôtre Damme, i finalment van muntar en un metro de dos pisos.
El dimecres pel matí assistírem a classe durant dues hores, i per la vesprada van anar al Laser Game a jugar a bitlles.
Al dia següent pel matí després de donar classe van agafar l'autobús camí a l'aeroport de Baubier i a les 18:30 van arribar a l IES Mediterrània de Benidorm.
Sens dubte ha sigut una experiència inolvidable.
Adonis Lafarga